Каталонски език
En un principi les pàgines d'aquest llibre no van ser escrites per ser publicades. Sense proposar-m'ho vaig començar a enfilar els meusprimers records, i aviat em vaig trobar evocant les impressionscategorials o anecdòtiques que han conformat, al llarg dels anys, lameva existència. Algunes d'aquestes evocacions poden resultar pocinteressants al lector d'avui, però crec que mereixen ser consignadesper salvar alguns fets i algunes persones de la creixent desmemòriacol·lectiva.He exercit la docència de la llengua i la literatura catalanes enquasi tots els nivells de l'ensenyament, però m'he dedicat sobretot al que ha sigut, des de l'adolescència, una claríssima vocació: lafilologia. He preparat edicions crítiques d'obres de grans escriptorscatalans (Verdaguer, Sagarra, Pla), que m'han permès tractarpersonalitats tan destacades en aquesta disciplina com Joan Corominesi Martí de Riquer.He tingut el privilegi de conèixer personalment alguns dels noms mésdestacats de les nostres lletres: J. V. Foix, Gabriel Ferrater,Llorenç Villalonga... N'he après moltes coses, i els evoco, ara que no hi puc tenir relació, per expressar-los el meu agraïment. A punt d'entrar en la setantena, a les acaballes del meu itinerariprofessional, he provat de refer el tortuós camí de la vida,resseguint com en Polzet les molles de pa que no s'han menjat elsocells de l'oblit.Narcís Garolera (Vic, 1949) és doctor en filologia catalana icatedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra.S'ha especialitzat en l'estudi de la figura i l'obra de JacintVerdaguer. N'ha publicat una biografia, dos volums d'estudis i unatrentena d'edicions, crítiques i de divulgació. És responsable del'edició crítica de l'obra completa de Josep Maria de Sagarra, de quiha publicat també dos volums d'articles periodístics. És autor d'una edició revisada d'El quadern gris, de Josep Pla, i dedos volums memorialístics de Carles Fages de Climent. Ha publicat,també, escrits inèdits de Joan Maragall, Caterina Albert i altresescriptors catalans. La seva darrera aportació ha estat l'aplec, envolum, dels articles d'Agustí Calvet Gaziel al diari El Sol(1925-1930).
