Hem de reconèixer, dentrada, que lesforç no sedueix. Tendim aevitar-lo si podem aconseguir els nostres objectius sensedesgastar-nos. Per., lesforç és necessari, continua sentimprescindible. Molts cops sol·licitem ajuda als altres abans de ferun esforç personal., i aix. ens fa depenents, immadurs i senseautonomia personal. Lesforç és sempre una tensió, un desgast, untreball físic o psíquic que esgota, per. que deixa p.sit enlànima.Francesc Torralba i Roselló (Barcelona 1967) és doctor enfilosofia per la Universitat de Barcelona i doctor en teologia per laFacultat de Teologia de Catalunya. Ha publicat una quarantena dellibres, la majoria dells relacionats amb làmbit de la filosofia,lètica i la seva aplicació pràctica en la vida diària i personal. Elseu darrer gran èxit ha estat Lart de saber escoltar (Pagès editors,2006) del qual se nhan venut més de 15.000 exemplars i ja ha estattraduït a lalemany, litalià, el francès i el castellà.