Oníria és a somni com persona és a dona. Oníria rep les seves històries a través de la veu d'un narrador que examina intensament qüestions a prop de la emotivitat de la protagonista, els amants, la mare, les amistats, el paisatge. Els somnis formen part de aquella arquitectura de materials ?d'observació'.Cada relat és un ideari únic, i en conjunt formen un corpus unitari, consecutiu, i desenvolupa personatges que juguen la partida entre allò real i la invenció.La mort de la mare, o la vida dels seus anys crepusculars, funciona eix entre les vivències passionals d'amor a l'home i d'amor fraternal i natural.Escriu sobre amor i mort. Vida de l'altre junt amb la pròpia, escriu sobre el creuament dels desitjos, la tendra mescla de parers diversos que queden com a rastre de l'experiència compartida. Parla del final ineludible de totes les coses conegudes, i, per suposat, no creu en el número infinit.